Dia de cine d'abans

Quan vaig obrir el blog em vaig proposar no parlar de la televisió, però és que hui no puc remediar-ho. Ha segut un dia de cine de joventut, és a dir, de més joventut. Només alçar-me tots els caps de setmana em trague amb molt d'entusiasme el capítol de "V". Redeu Tonet, que roín es Dayana! I quin morbo té!

Quan s'ha acabat, han fet una de les pel·lis que més he vist, els Gremlins 2! M'han vengut molts records. L'ha vist sobretot amb amics i és una pel·li per vore-la vàries vegades perquè està plena de detalls graciosos. Cada bitxo és diferent i quan eixen quatre en el pla, ja no saps on mirar. I el moment indescriptible i més divertir és quan estan cantant New York, New York. Quantes vegades hem cantat eixa cançó, un amb la veu de tenor i els altres fent el cor del nya, nya, nya, nya ,nya! No he pogut evitar-ho i m'he posat a cantar com ho he fet sempre. El final és genial i el senyor Clamp segurament hui estarà demanant diners a Bush.

I, per rematar el dia de cine de "joventut", han fet la Princesa Prometida. Hui l'he vista un poc més molla, però sempre m'agradarà. L'ha vista mil vegades amb la meua germana, inclús la meua gosseta du el nom de la princesa. Ha segut molt bonic recordar frases "Como desees...", "Mi nombre es Iñigo Montoya, tú mataste a mi padre, prepárate a morir". I veure personatges tan emblemàtics com el pirata Roberts, el xiquet de "Aquellos maravillosos años", André el Gegant, Iñigo Montoya, el bosc del foc... aaaaaiiins (suspir). Per cert, hui m'he donat compter que el iaio que llig el conte és el veí del poble del xic dels Gremlins, què fort!

En resum, ha segut un dia de cine de joventut. No se que em passa últimament que estic massa nostàlgic. Serà que estic fent-me major, o pitjor, madurant!

No entenc la crisi

Tinc el cap com un bombo. Treballe en casa i estic tot el dia enxufat a la ràdio des de les 8.30 fins les 14.30. Abans, desdejune amb les notícies de la tele i dine també amb elles. Tots sabem quina és la notícia de tots els dies: La crisi.

Si us soc sincer, jo no entenc esta crisi global.

La crisi és entendible en Espanya, ja que el nostre motor económic era la construcció. Un dia, van dir que els preus baixarien als 6 mesos, i, sorprenentment baixaren. Ara estem amb totes les obres parades i l'Estat volent transformar-les en VPO. El que si entenc és que a poc a poc els preus han anat pujant, la gent ha anat comprant i cada dia està més ofegada per pagar les hipoteques. Jo ho veig com una conspiració, però esta vegada no és judeo-masónica, sino una jugada que ens han fet els lliberals. Ara, tots fotuts per pagar la hipoteca. Per poder pagar-la, has de treballar més i més i més. Damunt, la cosa està pitjor perquè ja no pots vendre el pis i prou. Ara els pisos valen menys i segurament no valdrà tant com quan el comprares, ara si que t'han enganxat. Damunt, l'Euribor no para d'augmentar, a pagar més. Jo ho veig clar, no se si pensareu el mateix, però els fils estan un darrere de l'altre.

La crisi que no entenc és la dels EUA (o USA). Pel que he pogut retindre el que passa és que els bancs, als que han ajudat o nacionalitzat, donaven hipoteques a gent que no podia pagar-les. Però, a més a alts interessos (açò és de ser caradura). Estos bancs han venut estes hipoteques com a valors d'alta rendibilitat. Clar, quan la gent ha començat a no pagar, els valors han caigut molt i estes empreses han quebrat. Segurament m'hauré votat algún pas, però crec que estan les etapes importants. Aleshores, la conclusió que trac és que l'economia depèn d'uns especuladors famolencs de mentides. Total, per a resumir, que els especuladors han controlat, controlen i controlaran el món. Menut panorama.

El que si em fotria si arribem al mateix estat ací seria la nacionalització de les pèrdues. Cóm? Que amb els impostos que nosaltres suguem trauen estes empreses de la ruin? D'això res. Quan guanyaven estaven elles soles, ara que comencen a perdre, que estiguen soles també.

L'única cosa positiva que veig de la crisi és que enguany, coincidint amb la crisi dels constructors, ha segut l'any que menys incendis han hagut. Coincidència? No m'ho crec.

56 hores sense fum

Potser no pareixen moltes hores en una vida, no res important, però jo n'estic molt orgullós. Són entre dos i tres dies sense fumar. Això vol dir que per llevar-me el mico (o mono) fisiològic de la nicotina em queden unes 16 hores aproximadament. Això si que és res perquè comptant que unes 7 hores estaré dormint i unes altres 2, jugant a futbet, això està fet. Per cert, espere còrrer esta nit com una cabra montesa o un cabró, perquè els meus pulmons deuen estar com no han estat fa anys.

Un altre cantar serà el mico (o mono) psicològic. Eixe si que serà fotut. Per ara no tinc por, però quan estiga davant d'una bona cervesa, un bon ron en cola o un ponxe, no se com ho vaig a dur...

Per què? Diverses són les raons. Entre elles està que m'he donat compte que tots els meus amics són més llestos que jo, i mira que no ho pareixen. Ningú fuma i els que fumaven, ja s'ho han deixat. Així que jo soc (vull dir, era) l'apestós, el que eixia al carrer, al que miraven mal,... però això ja s'ha acabat. Altra raó és la forma física. L'altre dia vaig anar a jugar al futbet i estava rebentat. Una altra raó és que ara els amics ja comencen a tindre fills i no vull ser eixa persona que diga als xiquets amb un cigarret en la mà: "Si, tens raó, fumar està mal fet, es roín per a mi, i tranquil, no vaig a morir-me." No se si vos ha passat alguna vegada, però eixa situació és horrorosa.

Doncs això, que espere ser un ex-fumador permanentment. Al menys, estic convençut de ser-ho i diuen que moltes vegades això és el més important.

Divendres en Beniparrell

El passat divendres va ser un dia completet en Beniparrell per mi i per uns quants amics. A mitja vesprada un bon amic va presentar el seu llibre sobre la història d'este poble de l'Horta Sud. M'haguera agradat anar, però no vaig poder. El dissabte el vaig veure i em va dir que va ser tot un èxit, no esperava menys. Gràcies pel llibre, és el primer de la colecció. Ens va contar com està en la seua nova ciutat temporal. També ens va estar contant algunes cosetes que ha estat fent. Crec que una amistat comença per l'admiració, i jo ne tinc molta cap a ell. El conec des de fa molts anys i no em deixa de sorprendre. Xicon, eres únic i irrepetible! Ja tenia ganes de veure't.

El mateix divendres, dins de les festes de Beniparrell feia un concert Extramoduro. Ell no va poder vindre al concert perquè tenia el sopar com a cel·lebració de la publicació. Va ser una llàstima, perquè l'altra vegada tampoc va poder vindre i també em vaig quedar en ganes. A la pròxima, espere que puga ser.

Però si vaig anar amb Pauet i la Ceci. Quin plaer. L'última vegada que va vindre este grup ja vam anar junts, ell estudiant el MIR i jo intentant ajudar-li en el que poguera. Segurament es va desfogar prou en aquell concert, ma a ma, cantant les cançons de sempre. Va ser espectacular. Com el concert del divendres passat. Robe aguantà tot el concert, Iñaki impressionant, animant quan el ritme queia un poc. Va tocar cançons de sempre i d'ara. Un concert molt bo amb una companyia genial!

Hi han grups de música que els associes amb certes persones, el divendres passat em van faltar dúes, espere que la pròxima vegada puguen vindre.

Com a regalet, us deixe el video de la millor cançò del concert per mi:

L'Aldufa - Natura i Cultura

Per aquells que em coneixen no és res de nou, però per aquells que no, si.
Bé, hui us presente un projecte que portem entre mans uns quants amics. Es diu l'Aldufa. És el projecte en el que més involucrat estic i el que més m'agrada.

L'Aldufa naix per mi com una forma diferent de veure la vida i poder viure. A més a més, volem dinamitzar un poc la vida d'un poble com és Antella i començar a valorar l'entorn que ens envolta, així com la seua natura i cultura. Espere que ens duga a bon terme i pogam tirar endavant. N'estic segur d'això.

Però, què som?

L’Aldufa és un projecte sorgit de l’estima i el respecte cap al nostre entorn, orientat a les activitats educatives i fonamentat en l’aprenentatge de la natura, la història i la cultura.


Per què ens diguem l'Aldufa?

En la seua definició, una aldufa és:

ALDUFA f. ant.
Porta (en aràbic).

Tot el terme d’Antella està banyat per l’important riu Xúquer, i des de l’assut d’Antella, naix la Sèquia Reial del Xúquer. Esta important sèquia, la construcció de la qual va començar en el segle XIII per Jaume I, té una llargària de 54 km, rega 20.000 hectàrees i dóna mitjans per viure a 35.000 persones i 20 poblacions.

Una peça important de la distribució d’esta aigua en la Ribera Alta és L’Aldufa Reial. Este edifici (o porta), ara reconstruïda , era la responsable d’eliminar l’excedent d’aigua i de la repartició de tota la riquesa que va per este canal, deixant-nos un poc del seu valor quan els sobra als altres.

En l’Aldufa volem que esta antiga casa de comportes i l’aigua siguen la nostra iconologia i puguem ensenyar, als xiquets i no tan xiquets, la nostra cultura i història. Tot amb la finalitat d’involucrar-los en un projecte comú de sostenibilitat de la nostra natura.

Si voleu dessitjar-nos sort, fer-nos crítiques o el que vulgau, ja sabeu: http://www.laldufa.es.

Piratas de la ciencia

En estos temps que pareix que una de les poques eixides que li queden a la nostra economia és la investigació, el desenvolupament i la innovació, les autoritats polítiques i científiques donen suport a la divulgació científica.
En este àmbit divulgatiu, vull donar-vos a conéixer l'associació de la que forme part i està començant.
El grup es diu Piratas de la ciencia.

En els últims mesos un dels membres, Guille, ha estat molt liat en l'organització del curs acceptat en la UIMP. Des d'ací, done les gràcies a tots els pirates i sobretot al company!
El curs es diu:

Nanoconexiones en la frontera de lo invisible: arte, tecnología y sociedad

Si us agrada la temàtica, ja sabeu, matriculeu-vos. I si conegues algú que li interesse, per favor, fer-li-ho arribar.
Moltes Gràcies.

Vacances!!

Ja han arribat les vacanes!
Ja era hora! Enguany ha segut un any dur, però ahir arribà l'últim dia de treball de l'any (encara com si estiguérem en l'escola!).
Este estiu apressa i correguents, al final ens han quedat unes bones vacances. Una setmana a Tenerife, una altra al Parc Natural de Somiedo (Astúries) i quatre dies d'amics a Aranda del Duero. de despedida. I, per a descansar, una altra setmana a casa, arreglant cosetes i mentalitzant-nos per començar un altre any.
Bon estiu a tots i que gaudiu molt!

Homenatge a El Jueves

Hui fa un any que censuraren l'exemplar de El Jueves on eixien els prínceps d'Astúries noets i en posició sexual. Hui, fa un any, els editors d'esta revista han decidit posar-los en la mateixa posició, però esta vegada amb roba. Així que hui he volgut fer-li un petit homenatge a esta revista amb tant sentit de l'humor.

Fa anys que no me la compre. M'ho vaig deixar perquè va pujar molt el preu i els continguts i els nous dibuixants ja no em feien tanta gràcia. Recorde que tots els dimecres o dimarts, inclús, anava a Zori i la comprava. El primer que feia només comprar-la era mirar la "chica del viernes" i ja després venia la resta. Quan començaren a posar "el chico del viernes", encara era el primer que mirava, per si de cas.

Era un plaer arribar a casa i llegir totes les vinyetes detingudament, mirant els detalls i llegint a mestres com al difunt Ivà ( que m'enganxà moltíssim al Maqui i no tant a Historias de la Puta Mili), el també difunt el Perich (el millor sense dubte, encara les vinyetes tenen vigència), Fer (gràcies per fer-me odiar a la tuna), Clara, Óscar Nebreda, Mamen i una llarga llista. Eren vinyetes molt crítiques, alguens molt dures, però totes amb molt de sentit de l'humor.

I, com no, també era un plaer compartir-la amb Vicent. Quant que ens hem rist.!Ell em va animar a comprar els recopilatoris, deixant-me els del seu germà, cosa que agraïsc, sempre els duré damunt.

Doncs hui fa un any que El Jueves va ser censurat, no tinc paraules per la manca d'humor dels nostres polítiques, jutges i, sobretot de la nostra benvolguda Constitució, que no ens deixen ficar-nos amb tot Deu. Si ho pense fredament, és molt fort, n'hi ha una família amb la qual no te pots ficar perquè és anticonstitucional. IAllò mal és que la varen firmar tots. Si és que sempre se cola un poquet de runa en estos textos tan magnífics. Esperem que això canvie algun dia.

Salut a El Jueves! I visca la crítica constructiva sempre! I els que no tinguen sentit de l'humor ,que no miren!

El manifest de moda

Hui, no se per què, he visitat la pàgina de la benvolguda Rosa Díaz i he llegit el famós manifest que part de la societat espanyola està signant. L'he llegit detenidament, aguatant-me no se ben bé si la risa o les llàgrimes. Ha segut massa per mi. Pareix que n'hi ha dues realitats. Una magnífica explicació irònica de la situació la podeu trobar en el blog nopolitica, està molt graciosa.

Coses que m'han cridat especialment l'atenció:
- Les llengües autonòmiques ofeguen el castellà. Impressionant!
- S'ha de garantir l'atenció en castellà en les institucions públiques. Me parto!
- En locals i negocis públics no oficials, la relació amb la clientela en una o ambdúes llengües serà discrecional. Això què és?
- I moltes més.

Tinc la sensació que aquells que signaren la constitució, ara s'arrepenteixen de donar-nos la llibertat de utilitzar i defensar la nostra llengua en tots els àmbits.
Estaria hores i hores escrivint, però ho deixe ací perquè no crec que este manifest arribe a cap lloc, o això espere.

Salut a tots i sobretot a la nostra llengua.

Nudisme? Si, gràcies!

Estava pegant una volta pels blogs de RTVE. En esta comunitat, el periodistes de la cadena estatal de comunicació, comenten diferents notícies i, en alguns casos, diuen el que no els dóna temps en les notícies. És una lectura molt recomanada per aquells que els agrade llegir bons textos i ben escrits.

Navegant per estos blogs, m'he trobat amb el de Mamen Asencio, un blog personal més que altra cosa, però curiós. Hui plantejava un tema que comentava el cap de setmana amb uns amics. Se'n van a una illa de les Balears, a la més bonica dieun, a Menorca, i va eixir el tema del nudisme. No teniem tots la mateixa opinió, no és que estiguérem en desacord, sino que teniem diferents sentiments al fer-ho. Erem dos grups, uns que deiem que ens encanta i un altre que no li agradava.

Jo no l'havia provat mai, excepte per la nit i en el riu, però em vaig animar quan vaig veure a la meua dona (encara me sona estrany) quan anàrem a Formentera. La veritat és que al principi tenia un poc de vergonya, perquè la platja no era nudista del tot, però poc a poc estava més còmode. Quan arribá el moment, ja feia temps que tenia ganes de provar-ho, pensava que anava a ser una sensació de llibertat molt bonica, i així va ser. Des d'aquell dia, quan n'hi ha oportunitat i toque l'arena de la platja, em cau el banyador ràpidament i a gaudir! També us he de dir que mai havia tingut tanta por a les meduses.

Però, no sempre és possible, normalment les platges no són nudistes i no és tan lliure llevar-se la roba i ja està. Així que quan vaig a una platja de més prop, no n'hi ha forma de llevar-se el banyador, massa vergonya i por a la denúncia. Crec que hem de començar a anar a altres platges.

Aquells que no ho heu provat mai, vos ho recomane i aquells que ja ho fan, que ho gaudiu molt! I més ara que és estiu.